Veïnes arriba al seu final

Després de gairebé tres anys, amb un total de 26 representacions i més de sis mil espectadors, l’obra de Veïnes arriba al seu final.

Aquesta última representació serà dissabte dia 15 de desembre a les 17:00h a Almenar on donarem per acabada l’obra que més hem gaudit, rondat i improvisat.

Vam començar a parlar-ho un desembre de 2015 amb la junta de Baobap Teatre. Aquell any hi havia poc pressupost per que es volia destinar la major part dels diners de la entitat a la representació del Rei Lleó. Els musicals, i a més un com aquest, requereixen bona escenografia, maquillatge, música, cant i vestuari, entre altres aspectes.

Pel que ens quedàvem amb una petita part del pressupost, però que crec que el vam aprofitar i molt bé.

El segon problema va venir quan l’Alba Espasa malauradament es va trencar la cama i vam haver de buscar un substitut. Llavors va ser quan vam trobar el gran Xavier Vilà. Que es va estrenar amb Veïnes i que crec que les portarà al cor tota la vida. M’equivoco?

Entre l’Elies, el Gerard, el Robert, el Xavier, l’Oriol i jo principalment vam elaborar l’escenografia al magatzem del mas de Carlos. Amb el Gerard vam anar a comprar tots els materials i ell que no s’estava de res sempre deia —compra, compra aquest vinil que sembla marbre de veritat. I aquest que sembla pisonet també per si a cas—.

El dia d’estrena va ser el 22 d’abril de 2016 que just s’esqueia dins de la setmana cultural d’Alcarràs. Veïnes va innovar, sorprenent a aquell públic que va confiar amb nosaltres, posant les cadires amb tauletes i amb un platet ple de llaminadures a la taula. Volia crear un ambient de família on riure fos un factor clau.

El primer dia va ser un èxit, i llavors en va venir un segon, un tercer. La vam repetir un parell de vegades aquell juny mateix. La gent en parlava i ens agraïa que l’haguéssim fet riure tant.

Des de dins a cametes, plens de joia, sempre hem sortit a donar el millor de sí, i això ha comportat que sempre ens ho hem passat súper bé. Hem set un grup molt unit i ben avingut. Cadascú aportava el seu granet de sorra per sumar i sumar.

Cadascú fent el seu paper i adaptant-lo a cada actor. Jo, personalment, m’he fet meva tan a la Rosario com al Sisco i moltes vegades dic les seves frases tal i com les dirien ells. Ira-ira-ira.

La improvisació ha estat sempre tan un avantatge com un inconvenient. Avantatge, per que ha set la gasolina per tirar endavant. Inconvenient, per que ens havíem de frenar per a que l’obra continués sent com l’original.

A més a més, aquesta improvisació es va veure afectada quan al XXXIé concurs de teatre amateur de la ciutat de Tàrrega ens van dir que passéssim el guió original ja que no ens podíem desmarxar massa. Horror vam pensar tots! Serà impossible. Vam tenir que assajar com si fos el primer dia del que havia marxat el text amb frases com:

—Això no ho hem dit mai— o —això estava al text? Si no em sona gens—.

Però finalment vam guanyar quatre premis:

• Premi al millor actor protagonista per Amparo (Elies Alins).
• Premi al millor actor de repartiment per Tresina (Xavier Vilà).
• Premi a la segona millor direcció per a l’obra Veïnes (Carles Gòdia).
• Premi a la segona millor obra de teatre per Veïnes (Baobap Teatre).

Aquest temps hem voltat per tota la província: Soses, Torrefarrera, Anglesola, Vilasana, Mequinensa, Bellcaire d’Urgell, Gimenells, Alguaire, Artesa de Lleida, Els castellers de Lleida, La residència Betula Alba, Térmens, Tàrrega, els Omellons, els Torms, Alfés, (algun que em dec deixar) i Almenar.

Entre aquest temps que hem anat rondant hem sofert baixes com la de la Lucía Arias que va ser substituïda per l’Edurne Laurenz al paper de Xixi. Algun dia ha fallat el Xavier i el Gerard va sortir a fer de professor de Zumba i altres dies el Xavier ha hagut de fer de Juanito per que el Gerard no hi podia ser.

No m’agradaria acabar aquest article de comiat sense esmentar el fet que després del que va passar l’1 d’octubre de 2017, vam decidir canviar l’obra i adaptar-la al 155. La vam anomenar Vecinas al 155. Una rucada com una altra on sortia un Guardia civil i l’Amparo parlava en castellà. La Rosario era indepe i el Juanito i la Tresina eren dels CDR que havien ocultat a casa seva l’urna per votar i la feia servir de tapper pel bocadillo d’escudella. També vam canviar el profe de Zumba pel profe de sevillanes on el Xavier es marcava un autèntic tablao.

Lloguer de furgonetes, lloguer de micros o altaveus, lloguer de llums, facturació, muntatge i desmuntatge… molta feina que entre tots sempre hem fet. Però aquest tots no tan sols el formem els que apareixem a l’escenari, no. L’èxit de Veïnes també recau en l’Alba Espasa que sempre ha estat a l’ombra portant el so o les llums. La Carme Mas i el seu marit Jordi Gasol que han ajudat amb tot el que han pogut i més. Si feia falta portar les llums, si feia falta desmuntar. El que fes falta. Sempre amb molt bona cara i predisposició.

No em vull deixar les parelles dels actors i actrius, familiars que han rentat la roba i planxat els vestits, membres de Baobap que sempre ens han animat, seguit i aplaudit en cada pas que hem donat.

A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES DE TOT COR.

Postdata: Sempre ens hagués agradat fer l’obra a la Llotja de Lleida. Ho demanaré com a desig de Nadal i qui sap. Potser el nou any ens porta noves oportunitats.