Com s'ha orquestat la mort de la pubilla del llibre?

Qui ha mort la pubilla de la festa major?

En aquest quart llibre volia atrevir-me a escriure alguna cosa diferent. Marxar de la comèdia romàntica o de la comèdia d’aventures que altres cops he fet, pel que impregnat dels misteris que m’aporten totes les series que sempre miro em vaig decidir finalment per provar la novel·la negra.

I quina decisió!

Un cop vaig pensar com aniria la història, vaig topar amb el primer obstacle: l’argot policial. Si tan sols fos l’argot, rai. També tots els mecanismes, protocols, unitats policials, etc… No en sabia res.

Vaig contactar amb algun amic Mosso i desprès de fer-li un interrogatori, em va donar les claus per tirar endavant.

A mesura que la història prenia forma, vaig veure que les trames que havia creat s’anaven entrelligant. Havia de ser llest, deixar pistes petites, amagades per a que tan sols els més observadors puguin descobrir abans que ningú qui és l’assassí de la pubilla. També havia d’anar deixar pistes falses, o més ben dit pistes que apuntaven a falsos sospitosos. En definitiva, la construcció d’un gran trencaclosques.

Però hi faltava, alguna cosa… no sé ben bé com dir-ho. No em quedava tan arrodonit com les altres novel·les. I desprès de pensar-hi una mica vaig trobar l’ingredient bestial que feia que tot tingués sentit. Malauradament, l’assetjament escolar o bullying era la peça que ho feia encaixar tot.

Llavors la història quedava brutal, realista i amb molt més misteri que al principi.

Segons la meva opinió, potser és el llibre que més m’ha costat escriure, però a la vegada el que n’estic més orgullós del bé que ha quedat, la intriga que et fa sentir i el misteri que rodeja tota la història.

Us ho passareu superbé llegint, ajuntant les pistes i finalment descobrint…